Un enfocament semàntic de la selecció d’auxiliar en els verbs de moviment de l’alemany. Un estudi empíric

Els verbs de manera de moviment de l’alemany poden agafar haben ‘haver’ i sein ‘ser’ com a auxiliars de perfet. Recentment s’ha proposat que, en aquests casos, la selecció de l’auxiliar ve determinada pel tret [locomoció]: el marcatge positiu d’aquest tret activa l’ús de sein ‘ser’ i el negatiu implica l’ús de haben ‘haver’ (Randall 2007). En aquest treball explorem la noció de locomoció des d’una perspectiva semàntica. Exposem els resultats d’una prova de judici d’acceptabilitat i mostrem que alguns verbs de manera de moviment s’associen més típicament amb [+locomoció] que d’altres en funció de la prominència de la direccionalitat associada a la semàntica del verb. Tot i això, argumentem que la locomoció no és una propietat intrínseca dels verbs, sinó més aviat de les construccions (Goldberg 1995), que imposen una interpretació semàntica específica dels verbs.