Sobre la morfologia perfectiva a sobre i a sota dels modals. La hipòtesi de la identitat d’haver

El propòsit d’aquest treball és demostrar que la morfologia temporal i aspectual només pot interpretar-se amb els modals radicals. No és interpretable quan es tracta de modals epistèmics. Defensarem que aquesta diferència té el seu origen en la naturalesa no eventiva dels últims. Aquest plantejament ens portarà, d’una banda, a donar suport a la hipòtesi de la identitat d’haver, o, el que és el mateix, l’equivalència semàntica entre els exemples en els quals el predicat principal de la estructura perifràstica (<modal_Epistèmic + haver-V_{:Participi Passat}>) i el modal epistèmic (<haver - modal_{Epistèmic.Participi Passat} + V_:INF>) es construeixen amb l’auxiliar haver. Sostindrem, d’altra banda, que els modals epistèmics s’integren en estructures monoclausals. Per contra, les estructures en què s’integren els modals radicals serien biclausals.