Inventaris excepcionals d’oclusives nasals

Aquest article explora el concepte d’excepcionalitat en fonologia en relació amb els inventaris de les oclusives nasals. Un repàs meticulós d’aquests inventaris demostra que és normal de trobar-hi com a mínim les dues nasals anteriors /m/ i /n/. El fet que la introducció de la nasal velar /ŋ/, la primera unitat posterior a aparèixer, vagi precedida normalment per la introducció de les dues unitats anteriors suggereix que l’anterioritat és d’alguna manera més compatible que la posterioritat pel que fa a la classe de les consonants nasals. Tot i això, aquesta hipòtesi es veu compromesa per algunes excepcions: /n/ és substituïda de manera ocasional per /ŋ/. L’anàlisi proposada en aquest article invalida la idea que hi ha una sola jerarquia pel que fa al punt d’articulació. S’hi demostra que les llengües avaluen el cost pel que fa als trets de punt d’articulació en diverses dimensions i que la forma dels inventaris de les consonants nasals ve determinada pel conflicte entre tres mesures d’avaluació: cost articulatori, cost perceptual i dispersió. S’assoleix una teoria amb molt més poder explicatiu quan cada mesura d’avaluació troba suport empíric i la seva universalitat es respecta estrictament.