Verbs modals, futur i gramaticalització en català antic: una aproximació cognitiva

La gramaticalització de les perífrasis verbals modals deure + Inf, haver (a/de) + Inf i tenir
a/de + Inf, i va comportar una evolució semàntica i un procés de polisemització ric i complex. Les perífrasis d’obligació desenvolupen, per una banda, uns valors evidencials d’inferència i, per l’altra, uns valors de posterioritat temporal o futur. Aquest estudi de corpus mostra el sorgiment i evolució dels valors de futur de la perífrasi amb deure entre els segles XII-XVI. Amb les eines informàtiques d’un corpus del català antic (CICA i CIGCA) prou representatiu podrem observar el procés de gramaticalització amb la màxima fiabilitat possible. L’estudi pren una orientació cognitivista (Langacker 1987, 1991, 1999, 2006; Pelyvás 2000, 2006) que ajudarà a configurar la xarxa semàntica de les perífrasis i els patrons de canvi semàntic que s’han produït.