«Luego entonces». Un marcador intersubjectiu argumentatiu

Aquest article mostra que luego entonces és el resultat d’una fusió conceptual, un blend (Turner i Fauconnier 2002), entre un marcador consecutiu luego que s’ha dessemantitzat i d’un marcador consecutiu entonces, menys dessemantitzat, la qual cosa va portar a la formació d’un marcador argumentatiu que permet al parlant oferir una afirmació que l’oient ha de prendre com una conseqüència lògica i, per tant, irrefutable. Aquest marcador serveix per validar l’afirmació del parlant. A diferència de les anàlisis tradicionals, que consideren que luego és un marcador lògic consecutiu, l’article mostra, amb dades des del segle XIII al XVII, que luego mai no va tenir un significat de causa-efecte lògics; més aviat codificava conseqüències intersubjectives percebudes com a molt probables. Des de la perspectiva de la Gramàtica Cognitiva, es mostra també que, a mesura que el significat consecutiu de luego es va anar perdent cap al segle XX, es va afegir a la construcció entonces per recuperar el significat consecutiu intersubjectiu que anava perdent luego. Això va portar a la formació del nou marcador argumentatiu luego entonces, que es fa servir en textos argumentatiu perquè l’oient interpreti que una afirmació és irrefutable.