Clítics pronominals accentuats en dues varietats del castellà: un estudi de percepció

Els elements clítics s’adjunten prosòdicament a una altra paraula fonològica, per tant, no porten accent propi. En general, els pronoms no preposicionals amb funció d’objecte (e.g. me/te/le/lo/se) compleixen la definició de clític, tant si van davant (proclític) com darrera (enclític) del verb. Però en algunes varietats romàniques, incloses algunes de l’espanyol, l’accent pot aparèixer sobre el clític del grup verb+clític(s). Ens referim a aquest fenomen com a desplaçament de l’accent enclític (ESS, en anglès). En aquest article, presentem un estudi de percepció entre parlants d’espanyol de l’Argentina i d’Espanya i examinem les dimensions acústiques que poden afectar aquesta percepció. La discussió inclou comparacions amb altres llengües romàniques i implicacions en relació amb el canvi fonètic històric, com el que presenten els patrons accentuals en l’evolució de les formes verbals de futur i condicional.