Un altre cop sobre l’accent primari

La teoria mètrica admet diferències entre l’accent primari i el no primari, de vegades dins la mateixa llengua. En les teories serials, això ha comportat sovint un enfocament paramètric de la derivació: algunes llengües comencen per dalt (top-down), amb l’assignació de l’accent primari en primer lloc, mentre que d’altres comencen per baix (bottom-up), en les quals la construcció del peu precedeix l’assignació de l’accent primari. Aquest article examina dues llengües (cahuilla i yine) que han estat considerades top-down en la teoria mètrica basada en regles, i demostra que cap de les dues requereix aquest tipus d’anàlisi en el marc del serialisme harmònic, una versió derivacional de la teoria de l’optimitat. Prenent aquestes llengües com a base, l’article sosté que la noció general i intuïtiva del que fa que una llengua sigui top-down —l’accent primari independent del no primari— és massa simplificada. Els casos estudiats palesen la importància del marc teòric adoptat i de les prediccions tipològiques en l’establiment de l’ordre d’assignació de l’accent primari i no primari. L’argumentació culmina amb una relació concisa dels criteris específics per a establir els requisits d’una derivació top-down dins el serialisme harmònic.