Excepcionalitat en l’accent de l’espanyol

L’accent en les formes no verbals de l’espanyol acabades en vocal cau regularment sobre la penúltima síl·laba, mentre que l’accent en paraules acabades en consonant cau regularment sobre l’última síl·laba. Hi ha dues classes principals d’excepcions a aquesta regularitat: accent en la síl·laba que precedeix la que tindria l’accent regularment i accent en la síl·laba que segueix la que el tindria regularment. Harris (1983) argumenta que la segona classe d’excepcions és morfològicament sistemàtica, però no arriba a defensar la posició més forta que aquest patró és simplement un subcas del patró regular. Aquí argumento que s’hi pot guanyar molt amb aquesta afirmació més forta, incloent-hi una anàlisi més senzilla i elegant de la primera classe d’excepcions.