Activa, mitjana i passiva: la morfosintaxi de la veu

Aquest article tracta la variació que mostren les llengües en el marcatge morfològic dels canvis en l’estructura argumental (EA), una variació que considero que està relacionada amb la realització del nucli sintàctic Veu. L’article estudia el comportament de les construccions mitjanes disposicionals i de les reflexives en llengües com l’anglès, en contrast amb les seves construccions corresponents en grec. Desenvoluparé la hipòtesi que darrere de les alternances en l’EA hi ha implicats tres nuclis Veu relacionats. El nucli Veu activa és a la base de l’estructura de tots els predicats transitius i inergatius de totes les llengües, que en el cas de l’anglès inclou les mitjanes disposicionals i reflexives. El nucli Veu passiva, que aquest article tractarà de manera molt breu, pren com a input una estructura transitiva i genera una passiva en llengües del tipus anglès/alemany/ hebreu. El nucli Veu mitjana és l’homòleg no actiu del Veu activa de Kratzer i produeix reflexives, passives i mitjanes disposicionals en llengües del tipus grec.