Manlleus, excepcions lèxiques, subaplicació morfològicament motivada i la naturalesa de les restriccions posicionals

En aquest article es fa una proposta formal del fenomen de subaplicació de la reducció vocàlica que té lloc en els manlleus i les paraules apreses amb e àtona del català de Mallorca. La comparació d’aquest fenomen amb el que ocorre en la derivació productiva i la flexió verbal del mateix dialecte, amb uns patrons anàlegs, permet explorar, també, la correlació que s’estableix entre els processos que presenten un comportament peculiar en la fonologia dels manlleus respecte a la fonologia regular de la llengua, els processos amb excepcions lèxiques i els processos que no s’apliquen per raons morfològiques. L’anàlisi d’aquest fenomen de subaplicació, tenint en compte la correlació esmentada, demostra com hi pot haver una relació diacrònica natural entre les restriccions de fidelitat posicional i les restriccions de marcatge contextual, usades comunament en teoria de l’optimitat però, en principi, mútuament excloents. A més, es demostra com la productivitat és rellevant en tres sentits: primer, com a context de la gramàtica, en la mesura que la subaplicació de la reducció vocàlica ocorre de manera sistemàtica en la fonologia productiva del dialecte; segon, com a desencadenadora o bloquejadora de processos, en la mesura que la productivitat o la manca de productivitat d’un fenomen concret de la llengua és el que explica si és desafiat o no en cadascuna de les situacions esmentades; i tercer, com a fil conductor que pot explicar la transició de la fonologia històrica a la fonologia sincrònica d’una varietat lingüística.