L’adaptació al coreà contemporani de les consonants líquides angleses: un estudi diacrònic

Aquest article estudia l’evolució diacrònica de l’adaptació de les consonants líquides angleses al coreà contemporani (des del 1890 fins avui dia), sobre la base de llistes de manlleus d’èpoques diferents. L’anàlisi de les líquides inicials mostra, en contra de l’opinió general, que s’han realitzat habitualment com a [n] i demostra que la regla Tuim (una regla que evita les líquides inicials) encara és activa, si bé de manera marginal. L’adaptació de la /l/ medial oscil·la entre la bategant [ɾ] i la ela geminada [ll]. Des del punt de vista quantitatiu, es troba evidència a favor de les dues solucions enfrontades: 1) l’adaptació a bategant és un romanent dels préstecs adaptats a través del japonès, i 2) la variació està condicionada per les característiques de durada de l’input anglès. El primer factor, però, és més dominant que el segon, que hi juga un paper menor.