Word order and information structure in Old Spanish

En aquest article es defensa que en castellà antic l’àrea oracional sensible al discurs és exclusivament preverbal. Centrant-nos en l’avançament d’objecte, es mostra que l’objecte pot tenir, o bé (i) una lectura de tòpic (England 1980, 1983; Danford 2002); o bé (ii) una lectura de focus informativa (cf. Cruschina i Sitaridou, 2011) -que només és possible quan és l’element més a la dreta en castellà modern (cf. Zubizarreta 1998, inter alios); o bé (iii) una lectura de focus contrastiu; o bé (iv) una lectura de focus verum (cf. Leonetti & Escandell-Vidal 2009). Amb totes aquestes lectures discursives diferents que es linearitzen com a verb segon, la hipòtesi a testar és que els ordres de verb segon són un epifenomen de l’organització de l’estructura informativa.