Focalization and Word Order in Old Italo-Romance

En aquest article es comparen varietats d’italo-romànic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintàctiques associades amb l’estructura informativa de la frase, així com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalització i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la perifèria esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variació dialectal de l’italo-romànic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengües en qüestió s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distinció entre un SFoc més alt, a la perifèria esquerra, i un SFoc més baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variació sincrònica i diacrònica, l’anàlisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.