L’estructura morfosintàctica del nombre en italià i albanès. Plurals alts i baixos

Adopto la postura que hi ha dues posicions per al nombre: una posició Classe baixa que també alberga el gènere i una posició Nombre més alta. Els plurals italians en -a i els neutres albanesos s’associen a un cúmul de propietats que sovint es considera que caracteritzen els plurals baixos: l’aplicació a un conjunt restringit de bases lèxiques, els significats idiosincràtics, l’associació amb el gènere (femení) i la concordança en singular amb el verb finit. Les anàlisis actuals associen el Ns comptables (tant singulars com plurals) amb un node especialitzat mentre tracten els Ns de massa com a opció per defecte. Argumento que els Ns de massa estan associats amb una característica especialitzada [agreg] (el neutre albanès) i que hi ha un tret de divisibilitat [part] per al plural que pot adjuntar-se tant a bases comptables com de massa (l’italià -a). Les propietats del Nombre baix depenen de les propietats de la posició Classe, inclòs el fet que sigui prou baix per seleccionar el gènere i també per combinar-se amb un Nombre diferent, la qual cosa comporta una concordança mixta.