El gènere com una propietat dels mots i com una propietat de les estructures

Una reflexió sobre l’essència del gènere com a concepte gramatical ens porta a analitzar alguns fenòmens que suggereixen que el gènere és fonamentalment una propietat de les estructures sintàctiques nominals més que no pas una propietat dels mots compartida entre diferents morfemes d’una estructura. És cert que el que determina la tria del gènere són principalment els elements lèxics ‘controladors’, però els fenòmens que estudiem suggereixen que això no hauria de justificar la comprensió teòrica del gènere com una propietat primària dels noms, que es comparteix mitjançant la concordança sintàctica. Argumentem que hi ha evidència empírica per interpretar el gènere com l’expressió morfològica de les relacions de concordança. La premissa bàsica que els elements lèxics també es representen gramaticalment com a estructures formals permet que la nostra anàlisi doni compte dels casos en què el gènere està i no està associat amb la representació mental d’un mot lèxic.