El lloc de la semàntica i la pragmàtica en un enfocament lingüístic dels textos

Aquest article segueix l’enfocament assumit per la lingüística del text heretada de Coseriu (2007) i emmarcada, des dels punts de vista teòric i epistemològic, dins de l’àmbit de l’interaccionisme sociodiscursiu (Bronckart 1997). Tenint en compte això, els textos es consideren restringits (a nivell supratextual) per les activitats socials en què es produeixen; d’altra banda, estan configurats pels recursos lingüístics que activen. L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar la utilitat de les descripcions lingüístiques basades en una diferenciació estricta d’alguns camps d’estudi, concretament la semàntica i la pragmàtica. Mitjançant un exemple d’anàlisi que se situa en un enfocament metodològic descendent, destaquem la necessitat de dur a terme una manipulació col·laborativa de diverses contribucions establertes a partir de la descripció del sistema lingüístic, tenint en compte que aquesta manipulació explica l’activitat del llenguatge com a activitat creativa, que per si mateixa és de naturalesa complexa.