És «back to my point» un marcador pragmàtic? Una investigació sobre el desenvolupament històric d’alguns marcadors de gestió del discurs metatextual en anglès

Els marcadors de gestió del discurs (DMM) que “assenyalen un metacomentari sobre l’estructura del discurs” (Fraser 2009) estan àmpliament provats per les dades històriques. La majoria de marcadors de gestió del discurs (per exemple, and, anyway, by the way, but, now, then) compleixen criteris ben coneguts per als marcadors pragmàtics com la multifuncionalitat, l’opacitat, l’opcionalitat, la (inter)subjectivitat, la freqüència relativament alta i la brevetat. Tanmateix, diversos casos citats a Fraser (2009), molts d’aquests marcadors d’orientació temàtica, no els compleixen (per exemple, back to my original point, to return to my previous topic, if I might continue). Proposo que un acostament al desenvolupament dels DMM faci una distinció entre adverbis adjunts, adverbis conjunts i marcadors pragmàtics (per exemple, Hasselgård 2010). Hipotèticament, el canvi pot seguir la tendència: adverbis adjunts > adverbis conjunts (> DMM). Aquest enfocament explica canvis graduals de forma i significat, i és coherent amb una perspectiva d’ús del llenguatge com a sistema dinàmic basat en esdeveniments d’ús (Kemmer & Barlow 1999; Langacker 2008).