L’anàlisi dels vocatius truncats en tavià (salentí)

Aquest article documenta i discuteix diverses generalitzacions descriptives i anàlisis alternatives del truncament vocatiu en tavià, un dialecte del sud d’Itàlia, que es pot il·lustrar amb exemples com Filoména>Filomé. Es demostra que el límit superior en relació a la mida màxima del truncat no es restringeix al peu binari ni als peus mínimament recursius: Addoloráta > Addolorá. El límit inferior del truncat pot arribar a una sola síl·laba CV, amb violació del requisit de binarietat: Césare > Cé, tot i que es rebutja el truncament quan el resultat és una vocal tònica: Élena > *É. L’anàlisi del truncament vocatiu se situa en el context de la gramàtica general del salentí i demostra que, mentre algunes propietats com la pèrdua de consonants en posició de coda es poden atribuir als rànquings imposats per la gramàtica del salentí, altres són específiques d’aquesta construcció. L’anàlisi de l’accent en l’adaptació de manlleus constitueix un aspecte prominent de la proposta. La secció final examina algunes de les propietats morfològiques i sintàctiques del vocatiu del tavià.