L'Origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya : una aproximació des de l'arqueologia

En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans
han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat
a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l'atenció en aquesta temàtica, que
a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La
majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta.
Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització
que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romanorepublicana amb la
fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso,
Gerunda i l'Empúries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens
permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació
amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els
primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt
probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu
urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar
aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica,
i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l'estructura del país, que marcaria ja tota l'època
romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui.