La Societat de Barcelona i el seu dret : segles XI-XIII

L’ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d’organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d’unes formes i d’unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona.
L’elevat grau d’autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d’autogovern municipal.