El català a Sardenya a través de la documentació dels comtes d'Oliva (segles XVI-XVII) (2a part)

Actualment, la llengua catalana es conserva només a la ciutat de l’Alguer, però durant la major part del període en què Sardenya va pertànyer a la Corona d’Aragó (1323 1713), fou utilitzada com a llengua oficial a tota l’illa, coexistint amb el llatí, amb el sard i, a partir del segle xvi, amb el castellà. L’autor analitza el català usat en la documentació que afecta els senyorius feudals que els comtes d’Oliva (i més tard els ducs de Gandia) posseïen a l’illa, i que foren anomenats “Estats d’Oliva”. Partint d’una mostra de documents datats en diferents moments dels segles xvi i xvii i en diferents localitats d’aquells senyorius, l’autor estudia les característiques fonològiques, gramaticals i lèxiques, i les interferències del català amb les llengües en contacte, dins del context lingüístic de l’illa. En la segona part de l’article compara aquell antic català (avui desaparegut a quasi tota Sardenya) amb el seu únic representant actual, el dialecte alguerés, amb el qual manté nombrosos trets comuns, però també fortes diferències, degudes a les innovacions produïdes en l'alguerès amb el seu aïllament després de 1720, en què Sardenya passà al domini piemontès i quedà inserida en l’òrbita italiana.