La inconsistència del Tribunal Suprem davant les víctimes de tràfic d'éssers humans Sentència 960/2023 de la Sala Segona del Tribunal Suprem, de 21 de desembre

Main Article Content

Margarita Martínez Escamilla

La sentència analitzada va més enllà del cas concret que enjudicia, en realitzar importants pronunciaments sobre el "principi de no punició" a les víctimes de tràfic d´essers humans recollit en l'article 177 bis 11 del Codi penal, que restringeixen l'aplicació d'aquest principi, que és un dret de les víctimes. Ho fa, a més, amb una motivació descuidada que no es correspon amb la novetat i transcendència de les qüestions plantejades, ni amb l' enfocament de drets humans que ha presidir l' apropament a les víctimes d' explotació, que exigeix un deure reforçat d' atenció i motivació.


La sentència del Suprem revoca una sentència absolutòria i retorna el cas al tribunal d'instància perquè examini altres possibilitats d'adequar la responsabilitat penal a la situació de necessitat i extrema vulnerabilitat d'Angelina i a l'abús que se'n va fer. Aquest treball finalitza apuntant algun d'aquests altres camins possibles.

Paraules clau
article 177 bis Codi penal, victimes, tràfic d' éssers humans, principi de no punició, drets humans, excusa absolutòria, estat de necessitat, pobresa, vulnerabilitat, tràfic de drogues, analogia

Article Details

Com citar
Martínez Escamilla, Margarita. “La inconsistència del Tribunal Suprem davant les víctimes de tràfic d’éssers humans: Sentència 960/2023 de la Sala Segona del Tribunal Suprem, de 21 de desembre”. Crítica penal y poder: una publicación del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, no. 26, doi:10.1344/cpyp.2024.26.46759.