Cinema argentí i la lluita per no morir
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
El cinema sonor arriba a l'Argentina el 1933, titulant aquesta primera pel·lícula com “Tango”, fet no casual, ja que en aquest context sociocultural i polític es gestava una forta empremta del tango que era habitat i respirat per tots els argentins, particularment a la ciutat de Buenos Aires. La producció audiovisual posa un punt de voler visibilitzar aquest fet i alhora que sigui mirat a l'exterior com una manera de mostrar de com vivia i sentia un argentí. El tango i el cinema en aquest punt es connecten. El tango estava immers en el cinema. Amb el canvi de dècada, es presenta allò que és conegut com l'època daurada del cinema argentí, on grans directors com Mario Soffici, Carlos Hugo Christensen, entre d'altres presenten la quotidianitat mostrant una joventut que estava immersa en la lluita de classes i valors, on s'empren paraules anomenades com a “poble”, “orgull nacional”, apel·lant a voler reedificar una identitat argentina.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Ivana Paz Kirchheimer, 2024
Drets d'autor
El/la autor/a conserva els drets d'autor i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.
Els textos es difondran sota una llicència de reconeixement de Creative Commons 'Reconocimiento-No Comercial-SinObraDerivada 4.0 Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 que es veurà especificada en cada un dels articles.
la llicència permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial ni la creació d’obres derivades sense el permís del titular dels drets d’autoria.
En aquells casos en què un article ja hagi estat publicat, es respectaran els drets originals i s'ha d'advertir en una nota al peu d'aquella publicació original.