L'Eix Bolonya-Barcelona entre Dogmàtica penal i Sociologia Crítica del control punitiu. Continuïtats amagades i superacions aparents

El present article pretén ressaltar la importància del nexe entre Bolonya i Barcelona, consistent en una convergència epistèmica i metodològica en l'abordatge de la qüestió criminal i, en particular, del problema de la selectivitat penal. Si d'una banda aquest llaç no pot ser eliminat, per l'altra queda exposat a una sèrie d'intents d'ofuscament per part de la ideologia legal i criminològica dominant, la qual cosa resulta reflectida fins i tot en contingències autobiogràfiques que afegeixen una dimensió anecdòtica a la discussió de fons. Al mateix temps, la recuperació d'aquest vincle imposa una reflexió sobre el debat criminològic contemporani, ja que els trets distintius de la criminologia crítica ítalo-iberòfona xoquen amb algunes premisses de les tendències més recents i avançades quant a coeficient crític, en particular l'enfocament zemiològic. Un exemple és el rol que la dogmàtica penal exerceix dins de l'anàlisi sociològica del sistema penal a partir de l'ensenyament de Franco Bricola, i el judici d'aquesta elecció metodològica en termes de transdisciplinarietat i radicalitat política. La nostra conclusió és la necessitat d'una millor coordinació entre tradicions crítiques que aposti per la superació de barreres lingüístiques i comenci per una revisió sistemàtica de l'arsenal crítico existent, abans de qualsevol fugida cap endavant.