Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster: el cas de les Notes d’un desficiós (1979-1984)

L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984.