El cas espanyol a l’ONU i la guerra freda

En complir-se els trenta anys de la fi de la guerra freda, l’article presenta una nova aproximació a com el conflicte internacional va promoure la permanència de la dictadura franquista. En el context de la crisi entre els Estats Units i l’URSS, l’article planteja altres qüestions que varen incidir de manera determinant en els capteniments dels estats membres de l’ONU respecte de la qüestió espanyola, com la manca d’un model de transició política convincent per a les democràcies; la pressió que va generar tant dins la política interna com exterior entre els estats, i la instrumentalització del cas espanyol al Consell de Seguretat de l’ONU dins una conjuntura política inestable. Així mateix, es detallen i analitzen l’actuació i les estratègies en política exterior del govern republicà exiliat i el capteniment i l’evolució de l’oposició antifranquista cap a posicions properes a una entesa amb la monarquia per a una transició pactada. Es posa en relleu l’activitat portada a terme pels governs català i basc, i en quina mesura els conflictes a la Mediterrània, el debat sobre l’energia atòmica i el Pla Marshall varen influir sobre el cas espanyol, en el marc d’un món bipolaritzat.