Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Elionor Sellés i Vidal
En la primera part de la tesi que presentem, Moviment obrer, canvi polític, social i cultural:
Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978, s'aborda el naixement de Comissions Obreres
(CCOO) i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar
l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions
imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment
obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà
el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment
s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes
que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en
les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà
a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen
aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les
activitats que s'hi emprenen.
Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la
primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen
en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un
trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals
revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai
fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social
que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones,
que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts
orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver
estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social.
La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense
la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència
de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.
Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978, s'aborda el naixement de Comissions Obreres
(CCOO) i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar
l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions
imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment
obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà
el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment
s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes
que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en
les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà
a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen
aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les
activitats que s'hi emprenen.
Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la
primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen
en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un
trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals
revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai
fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social
que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones,
que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts
orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver
estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social.
La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense
la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència
de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.
Article Details
Com citar
Sellés i Vidal, Elionor. “Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol.VOL 17, pp. 285-09, https://raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/148952.