Després de la revolució: estratègies industrialistes barcelonines en la construcció de l'estat liberal espanyol (1843-1854)

Aquest treball es proposa explicar el paper de la ciutat de Barcelona i de les seves elits, vinculades a l'economia industrial, en la construcció de l'Estat liberal espanyol; quan, una vegada culminada la revolució liberal, l'estabilització moderada el va configurar com un Estat centralista, especialment a partir de la reforma del poder territorial. A partir d'aquesta característica dominant del nou Estat, s'intenta explicar, d'una banda, les dificultats que tingué la burgesia barcelonina per incidir-hi i obtenir polítiques favorables al seu projecte industrialista ?que no era solament una política aranzelària defensiva, sinó un programa de desenvolupament capitalista per a Espanya?, i de l'altra, les enormes dificultats que aquestes elits van trobar per assentar la seva hegemonia i governar els conflictes interns propis de la nova societat classista amb els escassos instruments que aquest Estat els posava a l'abast.