D'agremiats a menestrals : els artesans barcelonins de 1814 a 1860

Els menestrals han estat considerats, per la historiografia sobre la industrialització, com una de les primeres víctimes del procés de modernització que s'inicià amb l'edat contemporània. Els estudis més recents, però, han limitat l'amplitud i els efectes de la revolució industrial i, per tant, han posat en dubte moltes de les assumpcions establertes. Aquest estudi, centrat en l'estudi dels artesans barcelonins que van patir el desgavellament dels gremis i els efectes de la industrialització, s'emmarca en aquest esforç de reinterpretació i destaca la capacitat d'adaptació dels menestrals tradicionals al nou entorn social i econòmic. Partint de l'anàlisi de l'entorn urbà, des d'una perspectiva basada en les cultures del treball, aquest escrit repassa la relació dels artesans amb la cultura obrera coetània, la realitat o irrealitat de la mobilitat professional, i finalitza amb un recorregut pels mecanismes que van permetre la supervivència d'aquests productors aferrats als seu petit taller i a la seva forma de produir.