Pere Daura (1896-1976). L’exili perllongat en el temps d’un artista catalanoamericà

L’exili que van patir molts dels artistes i intel·lectuals catalans com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i de la llarga postguerra sota el franquisme, encara s’arrossega. Les institucions catalanes no han treballat prou per a recuperar la memòria dels que van haver d’exiliar-se i continuar treballant aïllats, sense l’escalf dels galeristes, ni dels crítics, ni d’altres companys amb qui s’havien iniciat en la pràctica de nous llenguatges artístics. Pere Daura és un bon exemple d’un artista, català, republicà i exiliat, que va continuar treballant aïllat i que va haver de desar en un calaix totes les obres on recollia i denunciava les atrocitats de la guerra. Els historiadors de l’art intentem recuperar alguns d’aquells artistes que triomfaven a Catalunya als anys vint i trenta del segle xx i que ja no van poder exposar a partir de l’any 1939, però la nostra aportació no és suficient per a bastir el pont que ha de reconnectar el seu art amb la història del nostre país i acabar d’una vegada amb l’exili.