Llum, color i música a la Vall Umbrosa. Jeroni Abric i Safont i el retaule, el sagrari llevadís, els orgues bessons i les “consuetes” de Sant Pere de Galligants entre setges i aiguats.

És la petita història de Sant Pere de Galligants en la segona meitat del segle disset de la mà del benedictí i onzè fill d’una gran nissaga de professionals del dret com són els Abric, que per consolidar l’embranzida de les noves classes emergents embelleix el cenobi de la Vall Umbrosa dels avantpassats, abandonat per la noblesa, amb campanes, retaules, i un sagrari llevadís i el dota de “consuetes” per crear vida al barri de sant Pere, castigat per setges i aiguats. Lloga els músics i els artistes que viuen entorn de Sant Pere per aconseguir una perfecta escenografia per la celebració de setanta nou festes. Atorga una importància cabdal a la música, per millorar la qual encarrega el projecte de dos orgues bessons al trinitari Bartomeu Triay i convida durant les festivitats importants notables músics “d’arpa i espineta”, i la capella de música de la Catedral en trobar-se en sintonia amb el mestre de capella de la Seu, Francesc Soler.
Paraules clau: Jeroni Abric i Safont/ Sant Pere de Galligants/ Música i ornamentació.