Relacions entre diverses espècies de <i>Saxifraga</i> dels Pirineus i de les muntanyes Catalanídiques

Vam seleccionar vuit espècies de la sèrie Pentadactyles, concretament, dues del Montseny-Guilleries (S. genesiana i S. vayredana),
cinc de pirinenques (S. geranioides, S. moschata, S. intricata, S. pentadactylis i S. pubescens) i una (S. fragilis) de comuna als Pirineus i
al sistema Catalanídic; com també alguns dels híbrids naturals entre aquestes. Per tal d'esbrinar-ne les relacions, ens hem centrat en quatre
aspectes diferents: morfologia de l'aparell vegetatiu i de les flors; morfologia de detall i viabilitat del poŀlen i les llavors; quantificació del
DNA nuclear i recomptes cromosòmics.
Els resultats mostren que la quantitat de DNA discrimina bé els diferents tàxons entre ells i reflecteix adequadament la condició híbrida
de les poblacions reputades com a tals. Els grans de poŀlen i les llavors també proporcionen caràcters discriminants.
Pel que fa a la distinció entre S. geranioides i S. genesiana, el caràcter més decisori és l'ornamentació de les llavors, les d'aquella
solament amb macropapiŀles, les de S. genesiana amb micropapiŀles i macropapiŀles. El nombre cromosòmic és el mateix en un i altre
tàxon (2n = c. 44). Hi ha molts indicis que la planta del Montseny (S. genesiana) s'originà de poblacions de S. geranioides dels Pirineus
orientals.