Distribució, ecologia i estat de conservació de <i>Potamogeton lucens i P. schweinfurthii</i> a Catalunya (NE de la península Ibèrica)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Pere Aymerich
Moisès Guardiola
Potamogeton lucens L. i P. schweinfurthii A. Benn. són dues espècies aquàtiques morfològicament similars que fins fa ben poc han estat
confoses a Europa. L'objectiu del treball és aclarir i actualitzar la informació sobre la situació actual i històrica d'aquests dos tàxons a Catalunya.
El treball es basa en la revisió de material dipositat en diversos herbaris de Catalunya i en les dades de camp recents obtingudes pels autors.
Addicionalment s'han estudiat les característiques dels hàbitats on hem localitzat poblacions d'aquestes espècies. S'han documentat 5 localitats
segures de P. lucens, però la seva presència recent s'ha constatat en una sola d'aquestes localitats, un estany de muntanya dels Pirineus.
Les altres quatre, actualment desaparegudes, es situaven en zones de baixa altitud i poc apartades del litoral a les conques dels rius Tordera i
Llobregat. Aquesta regressió històrica està relacionada amb els canvis d'usos i d'ocupació del territori durant el segle XX, que han provocat la
dessecació de gran part de les masses d'aigua estancada naturals i una forta eutrofització de les que s'han mantingut. En canvi, P. schweinfurthii
no havia estat trobat a Catalunya fins a l'any 2010 i actualment se'n coneixen 3 localitats situades en zones de muntanya mitjana del centre i el
nord del territori, en dues de les quals es constata que deu ser un colonitzador recent. La revisió del material dipositat als herbaris catalans no
ha permès localitzar cap altre plec d'aquesta espècie. Sobre la base d'informacions actualitzades s'assigna a P. lucens la categoria IUCN En
Perill Crític (CR) i a P. schweinfurthii la categoria Vulnerable (VU). L'únic híbrid amb participació d'alguna d'aquestes dues espècies conegut
a Catalunya és P. x salicifolius híbrid entre P. lucens i P. perfoliatus documentat a la fi del segle XIX a l'estany de Banyoles i no retrobat.
confoses a Europa. L'objectiu del treball és aclarir i actualitzar la informació sobre la situació actual i històrica d'aquests dos tàxons a Catalunya.
El treball es basa en la revisió de material dipositat en diversos herbaris de Catalunya i en les dades de camp recents obtingudes pels autors.
Addicionalment s'han estudiat les característiques dels hàbitats on hem localitzat poblacions d'aquestes espècies. S'han documentat 5 localitats
segures de P. lucens, però la seva presència recent s'ha constatat en una sola d'aquestes localitats, un estany de muntanya dels Pirineus.
Les altres quatre, actualment desaparegudes, es situaven en zones de baixa altitud i poc apartades del litoral a les conques dels rius Tordera i
Llobregat. Aquesta regressió històrica està relacionada amb els canvis d'usos i d'ocupació del territori durant el segle XX, que han provocat la
dessecació de gran part de les masses d'aigua estancada naturals i una forta eutrofització de les que s'han mantingut. En canvi, P. schweinfurthii
no havia estat trobat a Catalunya fins a l'any 2010 i actualment se'n coneixen 3 localitats situades en zones de muntanya mitjana del centre i el
nord del territori, en dues de les quals es constata que deu ser un colonitzador recent. La revisió del material dipositat als herbaris catalans no
ha permès localitzar cap altre plec d'aquesta espècie. Sobre la base d'informacions actualitzades s'assigna a P. lucens la categoria IUCN En
Perill Crític (CR) i a P. schweinfurthii la categoria Vulnerable (VU). L'únic híbrid amb participació d'alguna d'aquestes dues espècies conegut
a Catalunya és P. x salicifolius híbrid entre P. lucens i P. perfoliatus documentat a la fi del segle XIX a l'estany de Banyoles i no retrobat.
Article Details
Com citar
Aymerich, Pere; and Guardiola, Moisès. “Distribució, ecologia i estat de conservació de <i>Potamogeton lucens i P. schweinfurthii</i> a Catalunya (NE de la península Ibèrica)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, pp. 25-37, https://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/296858.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Moisès Guardiola, Xavier Romera, Reaparició de Reseda hookeri (Resedaceae) a les platges del Maresme, en una espècie considerada extingida a Catalunya , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 82 : 2018
- Moisès Guardiola, Mari Carme Areales, Joan Bou, Jordi Corbera, Adolf Crespo, Joan Oltra, Antoni Pou, Sònia Tort Gracia, Sergi Santamaria i del Campo, Jaume Llistosella i Vidal, Distribució i estat de conservació de Myriostoma coliforme (Geastraceae, Basidiomycota) a Catalunya (NE península Ibèrica) , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 82 : 2018
- Julià Molero, Samuel Pyke, Moisès Guardiola, Eloi Josa, Javier López-Alvarado, Joan Felip, Llorenç Sáez i Gonyalons, Noves aportacions al coneixement de la flora cormofítica de les comarques meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les muntanyes de Prades , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 79 : 2015
- Moisès Guardiola, Antonio Alabau Calle, Xavier Oliver, Jordi Carreras i Raurell, Llorenç Sáez i Gonyalons, Distribució i ecologia d'Arenaria marschlinsii (Caryophyllaceae) als Pirineus , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 82 : 2018
- Moisès Guardiola, Albert Petit, Josep Maria Ninot i Sugrañes, Aportacions a la flora dels Pirineus centrals , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 75 : 2007-2009
- Moisès Guardiola, Albert Petit, Xavier Oliver i Martínez-Fornés, Llorenç Sáez i Goñalons, Distribució i ecologia de Woodsia alpina (Bolton) S. F. Gray a Catalunya i als Pirineus , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 75 : 2007-2009
- Moisès Guardiola, Cèsar Gutiérrez i Perearnau, Pep Pannon, David Carrera, Noves aportacions a la flora vascular de la Serralada Litoral Central Catalana , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 77 : 2012-2013
- Pere Aymerich, Mesembryanthemum nodiflorum L. (Aizoaceae) al cap de Creus (nord-est de Catalunya) , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 79 : 2015
- Moisès Guardiola, Aaron Pérez-Haase, Julià Molero, Sedum andegavense (DC.) Desv. a les muntanyes de Prades , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 78 : 2014
- Pere Aymerich, Lluís Gustamante, Sobre les Freesia (Iridaceae) naturalitzades a Catalunya , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 80 : 2017