El margalló (Chamaerops humilis L., Arecaceae) als litorals central i septentrional de Catalunya: autòcton, introduït o reaparegut?

Chamaerops humilis L., el margalló, és l’única palmera nadiua de la conca Mediterrània occidental. A Catalunya (nord-est de la península Ibèrica), el seu límit nord de distribució natural se situa al massís del Garraf. Segons bibliografia antiga, però, l’espècie sembla que era present a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), d’on s’hauria extingit. En aquest estudi presentem els resultats d’un extens treball de camp realitzat durant els últims cinc anys per tal de (1) comprovar si l’espècie encara persisteix a Montjuïc i (2) explorar si aquesta palmera també és present en altres zones de Catalunya (al nord del Garraf) no citades a la bibliografia i, en cas afirmatiu, intentar determinar si es tracta de poblacions naturals o introduïdes. Hem pogut detectar diverses poblacions a Montjuïc (una d’elles amb un miler d’individus aproximadament) compostes majoritàriament per individus joves i situades prop d’individus cultivats. Això fa pensar que aquests nuclis poblacionals tenen molt probablement el seu origen en diàspores provinents de jardins i, per tant, C. humilis hauria reaparegut en un indret que hauria format part de la seva àrea de distribució històrica. Caldria tractar l’espècie com a introduïda als indrets on l’hem observat situats al nord del riu Llobregat, perquè en la majoria dels casos les poblacions estan formades per individus isolats o agrupats en petits rodals.