Pot estar la marta (Martes martes L.) en expansió al Nord-est Ibèric? (Carnívora, Mustelidae)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
David Guixé i Coromines
Ferran Sayol
Jordi Faus
Pau Federico
Carles Martorell
Ramon Pou i Serra
Josep Puig
Laura Recoder
Salvador Salvador
Marc Vilella
La marta (Martes martes L.) és un carnívor de mida mitjana i distribució eurosiberiana ben present als ambients forestals de
coníferes i caducifolis de l'alta muntanya al nord-est ibèric. El seu coneixement històric situava la població de martes en una franja
estreta del rang altitudinal entre els 1.700 i els 2.100 m amb excepció de la Vall d'Aran. Tanmateix, en les últimes dècades s'ha
detectat l'espècie en sectors més meridionals i en cotes més baixes d'entre els 610 i els 1.326 metres d'altitud. En aquest estudi, es
presenten les citacions més rellevants i un nou mapa de distribució que compta amb 8 quadrícules noves de 10 ×10 km a Catalunya,
principalment a la part oriental del Prepirineu (Osona, Garrotxa i Alt Empordà). S'ha generat un nou mapa de distribució potencial,
mitjançant un model de màxima entropia. El model compta amb una bona capacitat predictiva (AUC=0.89±0,01SD), que es compara
amb un model de fa 2 dècades, observant-se l'amplitud de zones que ocupa actualment l'espècie. El nou model destaca una àmplia
distribució a la Vall d'Aran, nord del Pallars, Ribagorça, nord de la Cerdanya, Ripollès, nord-est del Berguedà i d'Osona. De manera
més laxa, apareixen sectors del Prepirineu central i el Pirineu més oriental, fins a l'Alt Empordà. El nou model determina les àrees
amb una probabilitat molt alta de trobar marta i dóna llum a una possible expansió de l'espècie en les pròximes dècades, on podria
arribar fins a les portes del Montseny, entre d'altres àrees força baixes i meridionals. Quin serà el seu futur? Sens dubte, l'interès de
fer-ne un seguiment en aquestes àrees més meridionals és notable, ja que ens podria donar informació de com canvis en la aforestació
i maduresa del bosc, juntament amb els efectes del canvi climàtic, poden afectar la seva expansió.
coníferes i caducifolis de l'alta muntanya al nord-est ibèric. El seu coneixement històric situava la població de martes en una franja
estreta del rang altitudinal entre els 1.700 i els 2.100 m amb excepció de la Vall d'Aran. Tanmateix, en les últimes dècades s'ha
detectat l'espècie en sectors més meridionals i en cotes més baixes d'entre els 610 i els 1.326 metres d'altitud. En aquest estudi, es
presenten les citacions més rellevants i un nou mapa de distribució que compta amb 8 quadrícules noves de 10 ×10 km a Catalunya,
principalment a la part oriental del Prepirineu (Osona, Garrotxa i Alt Empordà). S'ha generat un nou mapa de distribució potencial,
mitjançant un model de màxima entropia. El model compta amb una bona capacitat predictiva (AUC=0.89±0,01SD), que es compara
amb un model de fa 2 dècades, observant-se l'amplitud de zones que ocupa actualment l'espècie. El nou model destaca una àmplia
distribució a la Vall d'Aran, nord del Pallars, Ribagorça, nord de la Cerdanya, Ripollès, nord-est del Berguedà i d'Osona. De manera
més laxa, apareixen sectors del Prepirineu central i el Pirineu més oriental, fins a l'Alt Empordà. El nou model determina les àrees
amb una probabilitat molt alta de trobar marta i dóna llum a una possible expansió de l'espècie en les pròximes dècades, on podria
arribar fins a les portes del Montseny, entre d'altres àrees força baixes i meridionals. Quin serà el seu futur? Sens dubte, l'interès de
fer-ne un seguiment en aquestes àrees més meridionals és notable, ja que ens podria donar informació de com canvis en la aforestació
i maduresa del bosc, juntament amb els efectes del canvi climàtic, poden afectar la seva expansió.
Article Details
Com citar
Guixé i Coromines, David et al. “Pot estar la marta (<i>Martes martes</i> L.) en expansió al Nord-est Ibèric? (Carnívora, Mustelidae)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, vol.VOL 84, pp. 53-59, https://raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/384496.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Miquel Bes, Jordi Corbera, Ferran Sayol, Guillem Bagaria, Miquel Jover Benjumea, Catherine Preece, Francesc Sabater, Aida Viza, Marcos Fernández Martínez, Efecte de les variables ambientals i hidrològiques sobre la riquesa i distribució dels briòfits fontinals a la Catalunya oriental , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 81 : 2017
- Ferran Sayol, Marc Vilella, Guillem Bagaria, Josep Puig, El gat salvatge, Felis silvestris (Schreber, 1777), al Prepirineu oriental: densitat de les poblacions del Lluçanès i el Bisaura , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 82 : 2018
- Ferran Sayol, Ramon Pou i Serra, Guillem Bagaria, Josep Puig, Noves cites de marta (Martes martes Linnaeus, 1758) al Prepirineu oriental i primera cita de reproducció a Catalunya , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 79 : 2015
- David Guixé i Coromines, Trobat un nucli naturalitzat de Symphoricarpos albus (Caprifoliaceae) a Catalunya , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 79 : 2015
- David Guixé i Coromines, Digitalis obscura L. subsp. obscura i Salvia aethiopis L. al Solsonès , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 77 : 2012-2013
- Pau Federico, Caracterització de la comunitat de carnívors a l’EIN Massís de les Salines , Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural: 87 (1-4) : 2023