Evolució de la vegetació de l'antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys

Es descriu l'evolució històrica de la vegetació de
l'antic estany de Sils (la Selva) durant la darrera
meitat del segle XX mitjançant l'estudi de la
cartografia vegetal antiga (Bolòs, 1954; Vilar, 1981)
i l'actual (Mercadal, 2002), així com de les primeres
fotografies aèries dels anys 1956 i 1980 i de l'ortofotomapa
de l'any 2000.
Aquesta llacuna interior fou dessecada definitivament
el 1851 i les seves terres van ser convertides,
majoritàriament, en prats de dall (Gaudinio fragilis-
Arrhenatheretum elatioris Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine
& Nègre 1952), una comunitat semicultural d'elevada
singularitat florística per a la regió mediterrània.
Els resultats demostren que, en els darrers 50 anys,
els canvis d'usos del sòl han anat transformant aquell
antic paisatge, eminentment pradenc i cerealístic,
cap a arbredes, herbassars humits, àrees urbanitzades
i boscs submediterranis, amb la consegüent pèrdua
de superfície de prats dalladors i de diversitat
florística. D'altra banda, a partir de la cartografia
històrica, es proposen els espais prioritaris per tal de
ser recuperats i gestionats com a àrees pradenques.