Les papallones com a bioindicadores dels hàbitats a Catalunya: l'exemple dels prats de dall i le pastures del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
(PNAE) és un dels espais protegits més coneguts i
emblemàtics a Catalunya. Un dels seus hàbitats
més localitzats i amenaçats són les anomenades
closes, prats destinats a la producció de farratge,
envoltats per canals de desguàs i bosc de ribera,
inundats durant part de l'hivern i dallats periòdicament.
Recentment s'ha demostrat que la comunitat
vegetal més típica de les closes és la més rica
del Parc i la que alberga les espècies més rares. En
aquest treball s'utilitzen dades de papallones
diürnes (ropalòcers), obtingudes després d'aplicar
durant 17 anys la metodologia del Butterfly Monitoring
Scheme, per avaluar l'interès de conservació
dels principals ambients del PNAE. Les closes
constitueixen l'hàbitat més valuós també per als
ropalòcers. La coincidència dels resultats per a
dos grups taxonòmics amplis que ocupen nivells
tròfics diferents, sumada a l'alarmant regressió
que han experimentat les closes en els darrers 50 anys i a la seva singularitat dins de l'àrea mediterrània,
permeten considerar-les objectivament
com un dels hàbitats més amenaçats del PNAE i
de tot Catalunya. En una segona part del treball,
s'analitzen les respostes de les papallones enfront
de l'abandonament de les closes i de la seva
recuperació a partir d'antics conreus intensius. Els
canvis que experimenten les comunitats de
ropalòcers poden passar del tot desapercebuts si
les anàlisis es focalitzen en indicadors generals (p.
ex., riquesa específica i abundància). Contràriament,
es demostra que la resposta d'algunes espècies
potencialment bioindicadores pot ser molt
més acusada, encara que cal conèixer la seva ecologia
per poder-la interpretar correctament. En
concret, es conclou que Plebejus argus representa
la millor espècie bioindicadora d'unes condicions
ambientals pròpies de les closes empordaneses
tradicionals: les poblacions responen amb descensos
rapidíssims quan les condicions òptimes es deterioren,
i també amb augments progressius quan
l'hàbitat millora. A més, es tracta d'una espècie
molt sedentària que s'estructura en forma de
metapoblacions, per la qual cosa el monitoratge
d'una població reflecteix també les condicions del
paisatge del seu entorn.