Relacions tròfiques en gal·les de la forma agàmica d'Andricus kollari (Hartig, 1843)

S'han estudiat 1.145 gal·les d'Andricus kollari (Hartig, 1853) totes elles col·lectades al nordest ibèric. D'aquestes, 426 han estat utilitzades per fer aquest estudi, ja que d'elles s'han obtingut 859 inquilins i paràsits pertanyents a 27 espècies diferents. Aquest treball fa referència de cada una de les espècies relacionades amb aquest model cecidò-gen i estableix les seves interrelacions (en el cas que aquestes hagin pogut ser reconegudes). Els gèneres inquilins obtinguts són: Synergus Hartig, 1840, Saphonecrus Dalla Torre & Kieffer, 1910 i Ceroptres Hartig, 1840. Synergus umbraculus (Olivier, 1791) és l'espècie més abundant, representa el 40 % dels inquilins obtinguts i el 32,8 % del total de la fauna associada. Es cita per primera vegada l'efecte que produeix Synergus ibericus Tavares, 1920, en les gal?les d'Andricus kollari com a espècie inquilina. Els gèneres paràsits obtinguts són Eurytoma Illiger, 1807 i Eudeca-toma Ashmead, 1888 (Eurytomidae), Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae), Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), Torymus Dalman, 1820 i Megastigmus Dalman, 1820 (Torymidae) i Mesopolobus Westwood, 1833, Cecidostiba Thomson, 1878, i Hobbya Delucchi, 1957 (Ptromalidae). Eurytoma brunniventris Ratzeburg, 1852, és l'espècie paràsita més habitual, amb el 33,5 % del total de paràsits obtinguts i el 5,6 % del total de la fauna associada.