Present i futur de l'avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida

La plana lleidatana acull encara una rica i variada comunitat d?ocells esteparis, de rellevància nacional i internacional. Aquestes aus són escasses a Europa i troben a la península Ibèrica el seu darrer refugi, sovint amb poblacions que engloben percentatges molt significatius del total mundial. En aquest context, la importància de les poblacions d?ocells esteparis de la plana de Lleida és, en determinats casos, numèrica. Aquest és el cas del sisó (Tetrax tetrax) o del gaig blau (Coracias garrulus), dels quals trobem els principals contingents de tot el nord-est de la península Ibèrica en els secans lleidatans, i en el primer cas superen els efectius de països com França o Itàlia. En altres casos, la importància és biogeogràfica. Efectivament, la plana lleidatana constitueix un dels límits de distribució mundial per a espècies com la xurra (Pterocles orientalis), l?alosa becuda (Chersophilus duponti), la terrerola rogenca (Calandrella rufescens) o la trenca (Lanius minor), en greu perill d?extinció a la península Ibèrica. Altres espècies destacables són la ganga (Pterocles alchata), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), la calàndria (Melanocorypha calandra), el torlit (Burhinus oedicnemus), l?esparver cendrós (Circus pygargus) i el xoriguer petit (Falco naumanni). Actualment, la majoria d?aquestes espècies presenten poblacions per sota del mínim nombre viable per subsistir, es troben fragmentades i desconnectades de les altres poblacions més properes i experimenten un procés de regressió alarmant. La transformació massiva dels secans en regadiu, que ja s?ha iniciat, així com la progressiva intensificació agrícola i la desaparició dels usos i activitats tradicionals en favor d?altres activitats industrials, agropecuàries o de serveis, són els principals factors que han conduït a aquesta situació i que amenacen de fer desaparèixer de casa nostra aquests ambients, oblidats fins ara per la política de conservació del patrimoni natural del nostre país. Cal un