Concentración inusual de Cernícalo Común (Falco tinnunculus) en un cazadero-dormidero en periodo postnupcial

Fora de l'estació reproductora el xoriguer es mostra com una espècie solitària. No obstant això, des de juliol fins al setembre del 1995 es van observar de forma reiterada concentracions de fins a 83 exemplars (mitjana de 29 ocells, n=13 dies de comptatge). La majoria dels exemplars eren adults (80%) i hi havia més mascles (70%) que femelles. Els ocells s'aplegaven al capvespre en àrees obertes de cultius cerealistes ja segats, en els quals es trobava una abundant població d'ortòpters. Empraven unes torres metàl·liques de conducció elèctrica properes com a talaies d'on albirar les preses, i, més tard, les empraven (especialment una d'elles) com a zones de concentració on ajocar-s'hi. La gran concentració d'ocells es pot explicar per l'abundant presència de recursos tròfics a la zona, la qual, simultàniament, disposava de les esmentades torres metàl·liques on podien passar la nit.