Variación en el número de terciarias mudadas y su utilidad para el datado del Lúgano (Carduelis spinus)

S'ha suggerit que la presència de terciàries no mudades pot ser un criteri útil per datar lluers. No obstant això, les dades disponibles sobre l'extensió postjuvenil d'aquestes terciàries és contradictòria. En aquest estudi s'ha quantificat la importància d'aquesta muda a partir d'una mostra de 1877 lluers joves capturats en 1990-1991 en una àrea d'hivernada a Barcelona. La majoria dels ocells (81%) no havien mudat cap terciària, el 6% n'havien mudat una, el 12% dues, i l'1% les tres. No es van trobar diferències gaire significatives entre mascles i femelles en l'extensió d'aquesta muda (Chi2=7,215, df=3, p=0,065), ja que els mascles van mudar només una mica més que les femelles. Les diferències trobades entre les dades obtingudes a Barcelona i les publicades en un estudi similar a Surrey (sud d'Anglaterra) indiquen que l'extensió de la muda pot variar entre localitats. En els casos que van mudar dues terciàries, aquestes van ser T2 i T3 (numerades en ordre ascendent), i quan només en van mudar una, generalment va ser la T3, i més ocasionalment la T2. La primera terciària gairebé no es va mudar. Aquestes dades indiquen la necessitat d'anar en cura a l'hora d'utilitzar aquest caràcter per datar els lluers, i mostren que la T1 (l'externa i més llarga) és la que s'hauria de revisar, més que no pas la T2 (la del mig) com havien proposat alguns autors.