Mapping species richness of endemic macroinvertebrates by overlapping distribution maps

Els resultats de la
cartografia biogeogràfica que es recolcen en predictors de significat ecològic derivats
d’inventaris faunístics (i.e. aquells que relacionen directament la riquesa d’espècies
amb variables explicatives) no acostumen a oferir resultats òptims a les escales
espacials d’ordre mig i local, com les que aborda aquest treball en el marc de la Serra
de Tramuntana (Mallorca). A mode d’alternativa es proposa l’ús d’un mètode de
cartografia centrat en la diversitat dels tàxons. Aquesta aproximació modelitza la
probabilitat d’aparició de dotze grups d’espècies endèmiques tot emprant les
variables ambientals com a predictors. Així les coses, es representa la probabilitat
d’ocurrència a partir de 48 punts de mostreig d’una xarxa de 532 cel·les d’1 km2. A
partir de dites probabilitats es superposen els 12 mapes d’inferència per tal d’estimar la riquesa d’espècies a cada una de les 532 unitats d’anàlisi. Addicionalment es
proposa un mètode per detectar les falses absències així com les presències fortuïtes.
Aquestes observacions dubtoses són excloses del model de nínxol ecològic. En
paral·lel a la representació de la riquesa d’espècies, s’aborden els patrons d’agrupació
d’espècies. La composició dels grups experimenta variacions importants, tot i que la
riquesa d’espècies roman constant. Aquesta invariabilitat en el nombre d’espècies no
sembla estar relacionada amb l’escassa variabilitat ambiental, ja que tant el marc
biòtic com l’abiòtic són diversos, així com tampoc amb la manca de correlació entre
espècies i medi (que es dona tant pel que fa a la composició d’espècies, així com
també amb la resposta específica d’algunes espècies). L’àrea d’estudi és diversa des
d’un punt de vista ambiental i el volum d’espècies de macroinvertebrats és de
moderat a important. La composició dels grups d’espècies presenta una correlació
significant amb el medi (temperatura mínima). El nombre de grups d’espècies
endèmiques per a un 92% de les unitats d’anàlisi oscil·la entre 3 i 5. Així doncs, la
cartografia de la biodiversitat a partir de tàxons s’ha confirmat com una alternativa
vàlida als mètodes convencionals fonamentats en inventaris. De més a més, la
proposta per tal de detectar les falses absències/presències resulta en una cartografia
de distribució específica de les espècies força més acurats.