Estudi del fitoplàncton de les aigües costaneres de les Illes Balears (2005-2006) en el marc de la implantació de la Directiva Marc Europea de l’Aigua per a l’avaluació del seu estat ecològic
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
M. Puigserver
N. Monerris
G. Moyà
En el present treball es recullen els resultats de l’estudi de la composició i abundància
del fitoplàncton destinat a l’avaluació de l’estat ecològic de les masses d’aigua
costaneres en el marc de la implantació de la Directiva Marc Europea de l’Aigua
(DMA) a les Illes Balears. S’ha agafat com a referència de zona no alterada
antròpicament la corresponent al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. S’han
identificat un total de 251 tàxons a nivell d’espècie o gènere (141 dinoflagel·lades, 90
diatomees i 20 d’altres flagel·lats). D’aquests tàxons, 26 són reconeguts com a tòxics
segons la Intergovernmental Oceanographyc Commission (IOC) i 4 són coneguts
formadors de proliferacions. Les màximes concentracions s’han localitzat
principalment a l’illa de Mallorca i de forma recurrent a zones amb una alta
influència antròpica com les badies de Palma i Alcúdia. La majoria de les mostres
presenten una comunitat dominada per haptòfites dels gèneres Phaeocystis i
Chrysochromulina i altres espècies ultraflagel·lades. Phaeocystis ha dominat també
les comunitats de referència de Cabrera i associam les seves proliferacions a factors
naturals. El segon grup més abundant són les diatomees, dominant els gèneres
Pseudo-nitzschia i Chaetoceros. D’acord amb el fitoplàncton, la major part del litoral
Balear es troba en unes bones condicions ecològiques. Mentre què determinades
àrees, com algunes badies i zones portuàries, presenten condicions que afavoreixen
les proliferacions fitoplanctòniques i la presència d’espècies indicadores d’alteracions
del sistema.
del fitoplàncton destinat a l’avaluació de l’estat ecològic de les masses d’aigua
costaneres en el marc de la implantació de la Directiva Marc Europea de l’Aigua
(DMA) a les Illes Balears. S’ha agafat com a referència de zona no alterada
antròpicament la corresponent al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. S’han
identificat un total de 251 tàxons a nivell d’espècie o gènere (141 dinoflagel·lades, 90
diatomees i 20 d’altres flagel·lats). D’aquests tàxons, 26 són reconeguts com a tòxics
segons la Intergovernmental Oceanographyc Commission (IOC) i 4 són coneguts
formadors de proliferacions. Les màximes concentracions s’han localitzat
principalment a l’illa de Mallorca i de forma recurrent a zones amb una alta
influència antròpica com les badies de Palma i Alcúdia. La majoria de les mostres
presenten una comunitat dominada per haptòfites dels gèneres Phaeocystis i
Chrysochromulina i altres espècies ultraflagel·lades. Phaeocystis ha dominat també
les comunitats de referència de Cabrera i associam les seves proliferacions a factors
naturals. El segon grup més abundant són les diatomees, dominant els gèneres
Pseudo-nitzschia i Chaetoceros. D’acord amb el fitoplàncton, la major part del litoral
Balear es troba en unes bones condicions ecològiques. Mentre què determinades
àrees, com algunes badies i zones portuàries, presenten condicions que afavoreixen
les proliferacions fitoplanctòniques i la presència d’espècies indicadores d’alteracions
del sistema.
Article Details
Com citar
Puigserver, M. et al. “Estudi del fitoplàncton de les aigües costaneres de les Illes Balears (2005-2006) en el marc de la implantació de la Directiva Marc Europea de l’Aigua per a l’avaluació del seu estat ecològic”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, vol.VOL 51, pp. 49-61, https://raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/254866.
Articles més llegits del mateix autor/a
- G. Ramon, A. Martínez-Taberner, G. Moyà, Relaciones entre nutrientes y clorofila "a" en las aguas de la albufera de Alcúdia (Mallorca). Primeros resultados , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1986: Vol.: 30
- A. Martínez-Taberner, G. Moyà, G. Ramon, L'estany del Cibollar: un cas de meromixi a l'albufera de Mallorca , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1987: Vol.: 31
- G. Moyà, G. Ramon, Evolución del contenido de oxígeno disuelto en las aguas de los embalses de la Serra de Tramuntana (Mallorca). Estudio comparado , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1984: Vol.: 28
- G. Ramon, G. Moyà, Características morfológicas y morfométricas de los embalses de Cúber y Gorg Blau (Mallorca) , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1982: Vol.: 26
- M. Puigserver, G. Moyà, G. Ramon, Proliferació de l'espècie tòxica Alexandrium minutum Halim en el Port de Palma (Mallorca, març 1999), relació amb les característiques del medi. Toxic species Alexandrium minutum Halim bloom in Palma harbour (Majorca Island, march 1999), relarionshi , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1999: Vol.: 42
- G. Moyà, G. Ramon, Contribución al conocimiento de la mineralización de las aguas de los embalses de Cúber y Gorg Blau y de sus principales aportes , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1981: Vol.: 25
- M. Adrover, E. Farrús, G. Moyà, J. Vadell, Presència de metalls pesants a terres agrícoles de Mallorca. Relació amb el reg amb aigües depurades. Heavy metal content in agricultural soils of Mallorca. Relationship with treated wastewater irrigation , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 2007: Vol.: 50
- G. Moyà, A. Martínez-Taberner, Una proliferació de fitoplàncton al Port de Sóller (Mallorca, estiu 1991) , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1993: Vol.: 36
- G. Bennasar, C. Frau, Ll. Garcia, M. Gómez, G. Moyà, G. Ramon, Composición cualitativa del fitoplancton de los embalses de Cúber y Gorg Blau (Serra de Tramuntana, Mallorca). I. Cyanophyta y Dinophyta , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1989: Vol.: 33
- G. Moyà, Joan March “in memoriam” , Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears: 1994: Vol.: 37