Rafael Patxot i l'Acadèmia de Bones Lletres

Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), home de negocis, traductor i escriptor, va exercir una
extraordinària labor de mecenatge cultural a través de la Fundació Concepció Rabell i
Cibils i de la Institució Patxot, en bona part truncada per l’inici de la guerra civil, el juliol
de 1936, que el va obligar a exiliar-se a Suïssa, on romangué fins a la mort. En aquest article
s’analitza, a partir de material de primera mà, la seva important contribució a les tasques
de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que va consistir especialment en ajudes
econòmiques per a la publicació del butlletí de la corporació i en la convocatòria dels
Concursos Patxot i Ferrer, en record del seu avi, anomenat també Rafael, que donà lloc a
l’edició de diversos volums. La posició del president de l’Acadèmia, contrària a l’Institut
d’Estudis Catalans i més aviat favorable a la dictadura de Primo de Rivera, va dificultar
la continuïtat d’aquesta col·laboració.