Nous versos d’Antoni de Peguera i Aimeric: el Poema armónico que se cantó, en aplauso de un natalicio

Aquest estudi tracta el descobriment, la subsegüent anàlisi i contextualització historicoliterària a més d’una edició diplomàtica del Poema armónico que se cantó, en aplauso de un natalicio (Barcelona 1703). Obra musical-narrativa i tripartita d’Antoni Peguera i Aimeric, Antoni de Clariana i de Gualbes, i Joan Antoni de Boixadors de Pinós i de Rocabertí, conspiradors polítics, el Poema era un altre cas més de propaganda per a la causa austriacista i la sobirania nacional de Catalunya. Complementa un primer treball meu, aparegut dins aquesta mateixa revista (núm. 42, 1989-1990, p. 29-80), dedicat a la vida i obra de Peguera i Aimeric, primer secretari de l’Acadèmia dels Desconfiats. S’hi afegeixen tres apèndixs amb textos relacionats amb el Poema.

Abstract

This study includes an appraisal and diplomatic edition of the early eighteenth-century printed musical and verse narrative, the tri-partite Poema armónico que se cantó, en aplauso de un natalicio (Barcelona 1703). Its authors and actors were political conspirators in favour of Austrian monarchic succession, Antoni de Peguera i Aimeric, Antoni de Clariana i de Gualbes, and Joan Antoni de Boixadors de Pinos i de Rocaberti. The Poema contains encrypted support for Catalonian national sovereignty. As such, the new verses complement my study of Peguera i Aimeric’s life and works that appeared in this same journal (no. 42, 1989-1990, p. 29-80). Peguera was the Academia dels Desconfiats’ first secretary. Three appendices containing affiliated historico-literary texts complete the study.