L’hotel Internacional de Lluís Domènech i Montaner: arquitectura moderna i nacional

L’any 1888, amb motiu de l’Exposició Universal s’aixecà, en terrenys del port de Barcelona i en pocs mesos, un grandiós Hotel Internacional per a unes mil persones, que al cap d’un any i escaig s’enderrocà sense que en quedés ni un vestigi.
“L’aventura constructiva més important del nostre país” afirmà Oriol Bohigas. L’edifici, referit en les històries de l’Exposició i en les monografies de Lluís Domènech i Montaner -l’autor del projecte- està mancat, però, d’un estudi que enllaci les diverses facetes de l’obra.
L’article situa l’aventura de l’Hotel enmig de les peripècies de la iniciativa de l’Exposició, aportant dades noves entorn les altres propostes hoteleres a les que hagué d’enfrontar-se la que estava acompanyada pel projecte arquitectònic de Domènech i Montaner. Però a més, la relaciona amb el gir del moviment nacionalista català, fins aleshores dirigit per Valentí Almirall, i que en les circumstàncies polítiques generades per l’Exposició passà a estar-ho per Domènech.
Un altre dels eixos d’aquest treball vincula l’Hotel Internacional amb l’ideari de Lluís Domènech i Montaner expressat a “En busca d’una arquitectura nacional”, text que s’analitza en sí mateix i en relació amb la teoria de l’arquitectura del seu temps, en concret amb la de Eugène Viollet-le-Duc. I entrant en l’anàlisi de l’arquitectura s’aborden qüestions tipològiques i compositives, així com els referents estilístics i lingüístics de l’edifici.
Un intent, doncs, d’imbricar una història social amb una altra de la ciutat i de l’arquitectura.