De la postveritat a la postètica

L'última nit d'agost de 1997, Diana de Gal·les moria després d'haver tingut un accident de cotxe al túnel del pont de l'Alma de París. Entre les circumstàncies que van envoltar aquest succés hi va haver l'actuació dels paparazzis que aquell mateix vespre, com en jornades anteriors, havien assetjat incansablement "la princesa del poble" i el seu acompanyant. En les següents vint-i-quatre hores, els mitjans de comunicació de tot el món, en totes les llengües imaginables, no van parlar d'altra cosa. Per raons que ara no venen al cas vaig tenir ocasió de visualitzar tertúlies en televisions de diferents continents, i la sensació era que es tractava d'una única conversa, d'abast mundial. Tot plegat em va portar a formular una modesta teoria: mai com en aquella situació no s'havia produït en tota la història de la humanitat un debat global tan intens, pel que fa a la quantitat d'emissors d'opinions i a la concentració en el temps.