Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Assumpció Estivill Rius
Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries.
Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec.
Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil
Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec.
Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil
Paraules clau
Biblioteques públiques, Barcelona (Província), Catalunya, Català, Xarxes de biblioteques, Anuaris, Política i benestar socials, Serveis d'extensió bibliotecària, Història de les biblioteques, Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona
Article Details
Com citar
Estivill Rius, Assumpció. “Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, no. 30, https://raco.cat/index.php/BiD/article/view/267033.
Drets
Drets d'autor
Els textos publicats a BiD no tenen costos de publicació i es troben subjectes a una llicència de Creative Commons de tipus "Reconeixement". Això significa que es poden consultar i difondre lliurement sempre que se citi l'autor i l'editor amb els elements que consten en l'opció "Citació recomanada" que s'indica en cada un dels articles. En aquest sentit, es compleix amb la definició d'open access de la Declaració de Budapest a favor de l'accés obert. La revista permet a l'autor o autors mantenir els drets d'autor i retenir els drets de publicació sense restriccions.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Assumpció Estivill Rius, Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés = Los fondos y las colecciones de archivo en las bibliotecas: modelos para su control y acceso , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 21 (2008)
- Assumpció Estivill Rius, Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005) , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 16 (2006)
- Assumpció Estivill Rius, Amadeu Pons, Teresa Mañà, Dones bibliotecàries , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 10 (2003)
- Àngel (Borrego Huerta) Borrego, Maite Comalat, Assumpció Estivill Rius, Inserció laboral dels titulats en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 12 (2004)
- Assumpció Estivill Rius, Jesús Gascón Garcia, Andreu Sulé Duesa, Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 25 (2010)
- Assumpció Estivill Rius, García Melero, Luis Ángel; García Camarero, Ernesto. Automatización de bibliotecas , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 3 (1999)
- Assumpció Estivill Rius, Moments estel·lars de la catalogació en el cinquantenari dels Principis de París , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 28 (2012)
- Assumpció Estivill Rius, Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 37 (2016)
- Assumpció Estivill Rius, Sílvia Argudo Plans, Concepció Miralpeix i Ballús, Presentació i accés a les revistes electròniques a les universitats catalanes , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 9 (2002)
- Assumpció Estivill Rius, Estat actual de la normativa catalogràfica. Primera part: l'escenari internacional = Estado actual de la normativa de catalogación. Primera parte: el escenario internacional , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 22 (2009)