L'enseignement de l'arabe L2 entre l'héritage et la nouveauté en didactique des langues vivantes

Aquest article aborda el problema de la constitució del contingut lèxic dels manuals escolars per a l'ensenyament de l'àrab L2 de l'Institut Superior de Llengües de Damasc (Síria). El contingut actual representa l'enfocament tradicional del lèxic que es centra en la semàntica de les paraules i frases, mentre que les característiques comunicatives d'aquests elements del llenguatge estan poc tractades. L'anàlisi proposat mostra els punts millorables de l'actual constitució de manuals utilitzats. Es basa en els criteris del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER) i les referències de niveaux pour li français que ofereixen un enfocament més adaptat per a la preparació del lèxic en els últims manuals d'ensenyament de les llengües vives. Aquesta anàlisi pot servir de model per revaloritzar els manuals d'altres institucions que encara conserven l'antiga tradició de la didàctica de les llengües.