Hidrofonies Deltaiques, Instal·lació Sonora del Paisatge Sonor del Delta del Llobregat

Main Article Content

Ferran Lega Lladós

En un món en constant transformació condicionat pel capitalisme econòmic, el projecte de recerca artística Hidrofonies Deltaiques explora a partir del paisatge sonor del delta del Llobregat, el vincle entre espècies humanes/no-humanes, així com la forma que tenim de relacionar-nos en un entorn multiespècies. El projecte gestat entre 2020-2022 va abordar la creació d'una instal·lació sonora que explorava els diferents aspectes ecosistèmics esdevinguts després de la transformació mediambiental succeïda durant les últimes tres dècades, partint de l'ecologia acústica del lloc i l'aigua com a material de treball. L'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el desviament del tram final del riu Llobregat i l'ampliació del port han transformat l'espai causant afectacions mediambientals de gran impacte ecològic. El projecte va formar part de l'exposició Imaginaris multiespècies, l'art de viure en un món de contingència i incertesa (2022), celebrada en el centre d'art la Capella de Barcelona on es combinava una experiència sonora a partir dels registres fonogràfics realitzats en els vint principals sistemes hídrics de l'Espai Natural del Delta del Llobregat, amb les alteracions sòniques produïdes per l'impacte acústic ambiental generat per l'acció humana.

Paraules clau
art i ecologia, paisatge sonor, relacions multiespecies, hidrofones, art sonor

Article Details

Com citar
Lega Lladós, Ferran. «Hidrofonies Deltaiques, Instal·lació Sonora del Paisatge Sonor del Delta del Llobregat ». BRAC: Barcelona, Recerca, Art, Creació, 2025, vol.VOL 13, núm. 1, doi:10.17583/brac.15046 .
Referències

Alonso, C (2019). Recomposicions maquíniques. Barcelona: Edicions UB.

Alonso, C. (1 de mayo de 2024). Grup de treball de les ecologies hibrídes del Delta del Llobregat. https://www.christianalonso.net/Grup-de-treball-de-les-ecologies-hibrides-del-Delta-de-Llobregat-2016

Costa, J. (2015). La ilusión del paisaje sonoro. Arte y Parte. Nº 117. P. 49-63.

Deluzze, G. y Guattari, F. (1985). El Ani-Edipo. Capiltalismo y esquizofrenia. Barcelona: Paidos.

Espinosa, S. (2006). Ecología acústica y educación. Barcelona: Grao.

Guasch, M. (2011). Arte y archivo 1920-2010. Madrid: Akal.

Haraway, D. (2019). Seguir con el problema. Barcelona: Edicions Consonni.

Iges, J. (2017). Conferencias sobre arte sonoro. Madrid; Árdora ediciones

Nicklaus, H. (1994). Die Maschine des Himmels. Zur kosmologie und Ästhetik des Klangs. Munich: Wilhelm Fink Verlag.

Myers, W. (2015). Bioart, altered realities. London: Thames and Hudson.Sanz, N. (2002). Impactos Ambientales en la ampliación del puerto. Impactos territoriales y socio-ambientales del Puerto de Barcelona y de las infraestructuras de acceso. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/6280

Palacios, J. (2015). Del fonoautógrafo al fonografista en torno al crecimiento de la fonografía en España. MASE, historia y representación del arte sonoro en España, p.137-147. Editores Antonio de Egipto y Marga Suarez. Córdoba: Bandaaparte.

Prat, N. y Pino, J. (2021). La Ricarda, un ecosistema único e imprescindible para el funcionamiento del Delta del Llobregat. Ajuntament del Prat de Llobregat. 1-35. Edicions Universitat de Barcelona.

https://www.elprat.cat/sites/default/files/documentos_descargables/la_ricarda_definitivo_final.pdf

Schafer, M. (1977). The Soundscape, the turning of the world. Rochester: Destiny Books.

Velarde, M. y Castro, A. (2023). Biodiversidad acústica y paisajes en extinción en Colombia. Futuros Multiespecie, prácticas vinculantes para un planeta en emergencia. Editado por Azucena Castro. Valencia: Barletbooth.

Xil, J. (2015). La fonografía más allá del fonógrafo. MASE, historia y representación del arte sonoro en España, p. 127-136. Editores Antonio de Egipto y Marga Suarez. Córdoba: Bandaaparte.

Zimmer, H. (1995). Mitos y símbolos de la India. Madrid: Editorial Siruela.